 |
Joan
Batiste Fabregat
|
JOAN
BATISTE FABREGAT MATAMOROS
“Caradesena”,
”Cocón o Cocones”, “Fabregat”,
el
maqui d'Alcanar
Tex
i fotografíes: Joan B. Beltran Reverter
Batiste
Fabregat va nàixer a Alcanar un 28 d'abril de 1908. Als 12 anys va
començar a treballar d'aprenent de mecànic al taller del tio
Figuero (al carrer Alfons XIII núm. 2, actual carrer de la
Generalitat). L'any 1933-34 el trobem treballant a Ulldecona com a
xofer de l'automòbil de Ramonet lo Pubill. En el transcurs de la
Segona República alternava el treball de mecànic amb el de cambrer
al Cafè de Samuel Gisbert.
Com el seu pare, Batiste Fabregat va entrar a la política com a militant d'Esquerra Republicana de Catalunya. Rebent ordres d'este partit, va participar en els fets que tingueren lloc el 6 d'octubre de 1934 a Ulldecona i Alcanar, ocupant les alcaldies de les dos poblacions, a més de controlar les vies de comunicació.
El 1935, s'afilià a l'UGT i al 1936, al PSUC. Als pocs dies de produir-se l'inici de la Guerra Civil, "Caradesena" s'hi allistà com a voluntari. En el transcurs de la Guerra Civil va contraure matrimoni amb Bonifacia Montejo la Boni, natural de El Pardo, amb qui tindrà una filla. Amb la victòria de l'exèrcit franquista emprendrà el camí de l'exili, mentre que la seua família anirà a viure a Madrid.
L'any 1942, durant la seua estada al camp de concentració de Ribesaltes va entrar en contacte amb la direcció del PCE-PSUC de la mà d'un camarada anomenat Fibla. A França, un cop alliberat dels camps de concentració, treballarà en una empresa de construcció de túnels al Departament francès d’Aude.
El 16 d'octubre de 1944, "Caradesena" surt de França amb un grup de guerrillers, comandants per Juan Ramón Delicado “Delicado" amb la missió de situar-se a terres properes a Solsona (Lleida). El grup de "Caradesena" manté un enfrontament amb les forces franquistes i són dispersats. Dotze guerrillers formen el grup. Després de creuar el riu Ebre, el grup arriba a la serra de Montsià, concretament al mas de Mulet, al terme municipal d'Ulldecona, on establiran el primer campament i des d'allí es trasllada a Alcanar. Feia un grapat d'anys que no tornava al poble i, només arribar-hi, va a casa de Samuel Gisbert, fill del propietari del bar on de jove hi treballava i amb qui mantenia una bona amistat. Aquella nit, el grup de maquis passarà la nit en una de les coves existents al llit del riu de la Sénia, a tocar del poble.
Una de les responsabilitats de Batiste Fabregat, conegut dintre del moviment guerriller amb els malnoms de "Caradesena", "Cocón o Cocones" i "Fabregat", fou la d'enllaç entre la direcció a França del PCE i les partides de maquis del 23è sector de l’AGLA (Agrupación Guerrilera de Levante y Aragón). Per tant, la seua presència a la Serra de Montsià no serà constant. Certament, durant les seues curtes estades a la serra, Batiste Fabregat aprofitava l'ocasió per visitar els amics i familiars canareus amb els que mai perdrà el contacte.
Les diferents partides de maquis que passaren per la serra tingueren com a principal objectiu el sabotatge de les vies de comunicació existents a la comarca del Montsià i Baix Maestrat: col·locació d'artefactes explosius a la via del ferrocarril en diferents llocs del terme municipal de Vinaròs, Freginals, Santa Bàrbara i Ulldecona; així com l'assalt a l'estació del tren a Alcanar.
Amb l'arribada de la primavera de 1948, i com a resultat de les accions repressives de les forces de la Guàrdia Civil sobre els col·laboradors i altres punts de suport del maquis a la zona de les Deveses de Vinaròs, a tocar de Sol de Riu, quatre pagesos canareus seran detinguts: Pedro Ferrer Queral Peret de les llums, i el seu fill Arturo Ferrer Reverter; José Abella Garrell, i el seu fill José. Tots quatre foren empresonats durant uns 2-3 anys en centres penitenciaris de Castelló i València. Curiosament, no va ser detingut cap ciutadà d'Alcanar per haver ajudat al maquis a la zona dels montes de la Serra de Montsià.
El 19 d'octubre de 1948 moria, d'embòlia cerebral, Rosa Fabregat, germana de “Caradesena", a la llar familiar del carrer del Camp, 2 d'Alcanar. La Guàrdia Civil va estar vigilant el domicili de la finada tot esperant que el seu germà hi aparegués, però no fou així. Batiste Fabregat, que s'havia assabentat de la mort de la germana tot estant a la Serra de Montsià, no va baixar al poble.
El 4 de desembre de 1949, ordenada per la direcció militar de la guerrilla a França, es produeix la substitució de Jesús Caelles "Carlos" per Julio Martín "Lucas" al capdavant del 23è Sector de l’AGLA, alhora que se li comunica que deu de tornar a França en companyia de Batiste Fabregat "Caradesena" i Isidro Serrano "Abuelo" per a informar sobre la situació del sector. El 24 de gener de 1950, són detinguts per les autoritats franceses a Foix i durant els interrogatoris s'acusaren entre ells. Tres dies després, en ser traslladats a territori espanyol, aconseguiren escapolir-se. Després d'aquests fets, la direcció comunista a l'exili va decidir prescindir dels serveis dels tres guerrillers. Batiste Fabregat se va quedar a viure a França on va refer la seua vida.
Com el seu pare, Batiste Fabregat va entrar a la política com a militant d'Esquerra Republicana de Catalunya. Rebent ordres d'este partit, va participar en els fets que tingueren lloc el 6 d'octubre de 1934 a Ulldecona i Alcanar, ocupant les alcaldies de les dos poblacions, a més de controlar les vies de comunicació.
El 1935, s'afilià a l'UGT i al 1936, al PSUC. Als pocs dies de produir-se l'inici de la Guerra Civil, "Caradesena" s'hi allistà com a voluntari. En el transcurs de la Guerra Civil va contraure matrimoni amb Bonifacia Montejo la Boni, natural de El Pardo, amb qui tindrà una filla. Amb la victòria de l'exèrcit franquista emprendrà el camí de l'exili, mentre que la seua família anirà a viure a Madrid.
L'any 1942, durant la seua estada al camp de concentració de Ribesaltes va entrar en contacte amb la direcció del PCE-PSUC de la mà d'un camarada anomenat Fibla. A França, un cop alliberat dels camps de concentració, treballarà en una empresa de construcció de túnels al Departament francès d’Aude.
El 16 d'octubre de 1944, "Caradesena" surt de França amb un grup de guerrillers, comandants per Juan Ramón Delicado “Delicado" amb la missió de situar-se a terres properes a Solsona (Lleida). El grup de "Caradesena" manté un enfrontament amb les forces franquistes i són dispersats. Dotze guerrillers formen el grup. Després de creuar el riu Ebre, el grup arriba a la serra de Montsià, concretament al mas de Mulet, al terme municipal d'Ulldecona, on establiran el primer campament i des d'allí es trasllada a Alcanar. Feia un grapat d'anys que no tornava al poble i, només arribar-hi, va a casa de Samuel Gisbert, fill del propietari del bar on de jove hi treballava i amb qui mantenia una bona amistat. Aquella nit, el grup de maquis passarà la nit en una de les coves existents al llit del riu de la Sénia, a tocar del poble.
Una de les responsabilitats de Batiste Fabregat, conegut dintre del moviment guerriller amb els malnoms de "Caradesena", "Cocón o Cocones" i "Fabregat", fou la d'enllaç entre la direcció a França del PCE i les partides de maquis del 23è sector de l’AGLA (Agrupación Guerrilera de Levante y Aragón). Per tant, la seua presència a la Serra de Montsià no serà constant. Certament, durant les seues curtes estades a la serra, Batiste Fabregat aprofitava l'ocasió per visitar els amics i familiars canareus amb els que mai perdrà el contacte.
Les diferents partides de maquis que passaren per la serra tingueren com a principal objectiu el sabotatge de les vies de comunicació existents a la comarca del Montsià i Baix Maestrat: col·locació d'artefactes explosius a la via del ferrocarril en diferents llocs del terme municipal de Vinaròs, Freginals, Santa Bàrbara i Ulldecona; així com l'assalt a l'estació del tren a Alcanar.
Amb l'arribada de la primavera de 1948, i com a resultat de les accions repressives de les forces de la Guàrdia Civil sobre els col·laboradors i altres punts de suport del maquis a la zona de les Deveses de Vinaròs, a tocar de Sol de Riu, quatre pagesos canareus seran detinguts: Pedro Ferrer Queral Peret de les llums, i el seu fill Arturo Ferrer Reverter; José Abella Garrell, i el seu fill José. Tots quatre foren empresonats durant uns 2-3 anys en centres penitenciaris de Castelló i València. Curiosament, no va ser detingut cap ciutadà d'Alcanar per haver ajudat al maquis a la zona dels montes de la Serra de Montsià.
El 19 d'octubre de 1948 moria, d'embòlia cerebral, Rosa Fabregat, germana de “Caradesena", a la llar familiar del carrer del Camp, 2 d'Alcanar. La Guàrdia Civil va estar vigilant el domicili de la finada tot esperant que el seu germà hi aparegués, però no fou així. Batiste Fabregat, que s'havia assabentat de la mort de la germana tot estant a la Serra de Montsià, no va baixar al poble.
El 4 de desembre de 1949, ordenada per la direcció militar de la guerrilla a França, es produeix la substitució de Jesús Caelles "Carlos" per Julio Martín "Lucas" al capdavant del 23è Sector de l’AGLA, alhora que se li comunica que deu de tornar a França en companyia de Batiste Fabregat "Caradesena" i Isidro Serrano "Abuelo" per a informar sobre la situació del sector. El 24 de gener de 1950, són detinguts per les autoritats franceses a Foix i durant els interrogatoris s'acusaren entre ells. Tres dies després, en ser traslladats a territori espanyol, aconseguiren escapolir-se. Després d'aquests fets, la direcció comunista a l'exili va decidir prescindir dels serveis dels tres guerrillers. Batiste Fabregat se va quedar a viure a França on va refer la seua vida.
Nota:
Les imatges, aquí mostrades formen part de l'arxiu particular de
l'autor de l'article
 |
Carrer
d'Alfons XIII, actual Generalitat amb uns xiquets al davant mateix
del taller del tio Figuero (dreta), on Batiste Fabregat també va
treballar de mecànic. Imatge dels anys 20 del segle XX
|
 |
Casa
de Batiste Fabregat al carrer del Camp, núm., 2
|
 |
La
Plaça Major d'Alcanar amb el Bar de Samuel Gisbert en primer terme
(esquerra), on Batiste Fabregat va treballar de cambrer. Imatge de la
plaça dels anys 40 del segle XX
|
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada