JUAN ARBÓ, S.

S E B A S T I À   J U A N   A R B Ó (1902 – 1984)
Escriptor rapitenc inspirador del acrònim “Terres de l'Ebre”


L'acrònim Terres de l'Ebre amb el que avui coneixem les quatre comarques del sud de Catalunya es va inspirar en una de les obres del rapitenc Sebastià Juan Arbó arran del seu llibre “Terres de l'Ebre” (1932).
La idea de substituir la denominació Ribera de l'Ebre, con es coneixia (sense confondre-ho amb l'actual comarca de la Ribera d'Ebre) va sorgir en el marc del Congrés de cultura Catalana celebrat a Tortosa (1977).
Terres de l'Ebre es va consolidar ja definitivament per la Plataforma en Defensa de l'Ebre, durant el moviment cívic en contra del Pla Hidrològic Nacional (PHN) i del transvasament de l'aigua l'Ebre.
Sebastià Juan Arbó va néixer, a Sant Carles de la Ràpita (Montsià) Va pertànyer a una família de pagesos jornalers. Segurament per aquest motiu va haver d’ajudar els seus familiars en l’economia de la casa, treballant escrivent en una oficina a partir dels dotze anys un cop es traslladen ell i els seus Amposta (Capital del Baix Ebre) i es allí on, tot i treballar, va anar també a escola.
Cecília Meyer de Carvallo la que va iniciar a Juan Arbó en l’amor per les lletres, posarnt a disposició del jove la seva àmplia biblioteca.
Després del servei militar que va fer a Barcelona, la ciutat li obrí els ulls, i allà és on va descobrir uns horitzons molt més diversos i plurals per a un jove havia estat criat i havia crescut al camp. A la gran ciutat és on va poder començar la seva carrera com a periodista a La Vanguardia i a l’ABC.
A poc a poc va anar decidint plasmar sobre el paper tot allò que havia viscut a la seva infantesa, i així fins que l’any 1931 va publicar L’Inútil combat.
Terres de l’Ebre (1932),es la seva obra més coneguda, una novel·la en la qual descriu la situació dels camperols del delta de l'Ebre, oblidats i humils que treballen en una terra poc agraïda i dura, envoltats de la fatalitat i la solitud, que condueixen a la destrucció, i en la qual transforma les seves experiències personals i comunitàries en ficció. És la història de la lluita per sobreviure de tres generacions d’una mateixa família de pagesos, que supera els límits del ruralisme del Segle XIX
Després de la Guerra Civil, va deixar d’escriure, però el 1948 hi tornà, encara que, a partir de llavors en llengua castellana,
L’any 1950 és nomenat Fill Adoptiu d’Amposta, després d’haver guanyat diversos premis literaris com el Fastenrath, el Novel·listes i el premi Nadal.
La Biblioteca Comarcal d'Amposta du el seu nom. va morir a Barcelona el 3 de gener de 1984, i va ser enterrat al cementiri del seu poble natal.


Sebastià Joan Arbó amb la seva promesa


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada