S E B A S T I À
J U A N A R B Ó (1902 – 1984)
Escriptor
rapitenc inspirador del acrònim “Terres de l'Ebre”
L'acrònim
Terres de l'Ebre amb el que avui coneixem les quatre comarques del
sud de Catalunya es va inspirar en una de les obres del rapitenc
Sebastià Juan Arbó arran del seu llibre “Terres
de l'Ebre” (1932).
La
idea de substituir la denominació Ribera
de l'Ebre, con es coneixia (sense confondre-ho amb l'actual comarca
de la Ribera d'Ebre) va
sorgir en el marc del Congrés de cultura Catalana celebrat a
Tortosa (1977).
Terres
de l'Ebre es va consolidar ja definitivament per la Plataforma en
Defensa de l'Ebre, durant el moviment cívic en contra del Pla
Hidrològic Nacional (PHN) i del transvasament de l'aigua l'Ebre.
Sebastià
Juan Arbó va néixer, a Sant Carles de la Ràpita (Montsià) Va
pertànyer a una família de pagesos jornalers. Segurament per aquest
motiu va haver d’ajudar els seus familiars en l’economia de la
casa, treballant escrivent en una oficina a partir dels dotze
anys un cop es traslladen ell i els seus Amposta (Capital del Baix
Ebre) i es allí on, tot i treballar, va anar també a escola.
Cecília
Meyer de Carvallo la que va iniciar a Juan Arbó en l’amor per les
lletres, posarnt a disposició del jove la seva àmplia biblioteca.
Després
del servei militar que va fer a Barcelona, la ciutat li obrí els
ulls, i allà és on va descobrir uns horitzons molt més diversos i
plurals per a un jove havia estat criat i havia crescut al camp. A la
gran ciutat és on va poder començar la seva carrera com a
periodista a La Vanguardia i a l’ABC.
A
poc a poc va anar decidint plasmar sobre el paper tot allò que havia
viscut a la seva infantesa, i així fins que l’any 1931 va publicar
L’Inútil
combat.
Terres
de l’Ebre (1932),es
la
seva
obra més coneguda, una novel·la en la qual descriu la situació
dels camperols del delta de l'Ebre, oblidats i humils que treballen
en una terra poc agraïda i dura, envoltats de la fatalitat i la
solitud, que condueixen a la destrucció, i en la qual transforma les
seves experiències personals i comunitàries en ficció.
És
la història de la lluita per sobreviure de tres generacions d’una
mateixa família de pagesos, que supera els límits del ruralisme del
Segle XIX
Després
de la Guerra Civil, va deixar d’escriure, però el 1948 hi tornà,
encara que, a partir de llavors en llengua castellana,
L’any
1950 és nomenat Fill Adoptiu d’Amposta, després d’haver guanyat
diversos premis literaris com el Fastenrath,
el Novel·listes i el premi Nadal.
La
Biblioteca Comarcal d'Amposta du el seu nom. va morir a Barcelona el
3 de gener de 1984, i va ser enterrat al cementiri del seu poble
natal.
Sebastià Joan Arbó amb la seva promesa
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada