ESPINÀS, JOSEP M.

JOSEP MARIA ESPINÀS I MASSIP

Advocat, escriptor, periodista, caminant i cantant

No cal ser ebrenc per ser un personatge de les Terres de l'Ebre

Per  Manuel Cabanillas

No cal ser fill o viure fora de les Terres de l'Ebre per ser considerat  un personatge important en aquestes  comarques ebrenques i aquest és  el cas de Josep Maria Espinàs,  un dels escriptor més importants de la literatura catalana, nascut a Barcelona el 7 de març de 1927.

Advocat, escriptor i periodista, Espinàs ,dins de la seva extensa obra, és  conegut per les seves cròniques dels seus viatges a peu, els seus articles de premsa i per ser juntament  amb Jaume Piques autors de la lletra  de l’himne del Futbol Club Barcelona, una autoria que no  va quedar totalment reconeguda fins al  2013 per la Junta presidida per Alexandre  Rosell i Feliu que va retornar-los  tots els drets d'autor. Josep Lluís Nuñez durant la  llarga època al capdavant  del Barça no va reconèixer mai aquesta autoria..

Espinàs, que va exercir d'advocat fins 1955, s'autoproclama   “ Caminant de vocació". Com a escriptor va donar-se a conèixer amb la novel-la Com ganivets o flames , guardonada amb el premi Joanot Martorell.

Va ser un dels fundadors dels  Setze Jutges. Un  grup de cantants en llengua catalana fundat l’any  1961 juntament amb   Miquel Porter i Moix, i Remei Margarit als quals més tard es  van afegir:  Francesc Pi de la Serra, Guillermina Motta, Joan Manuel Serrat i  Lluís Llach, entre d'altres. L'any 1968 aquest col·lectiu va  començar a dissoldre's. L'any 2007 aquest  grup de cantants va rebre la Medalla d'Or del Parlament de Catalunya, en reconeixement a la seva tasca vers la cultura i la llengua catalanes  durant els anys de la dictadora franquista

El mateix any que donar vida als Setze Jutges comença la seva relació amb les Terres de l'Ebre  seguint tot el  riu Ebre amb un primitiu Velosolex (*)(ciclomotor). D’aquesta aventura, en va fer   un ampli article  titulat “Donde el Ebro se llama Ebre” publicat al  número 1262 de la revista Destino.

A l'article, el jove escriptor hi relata el que va viure en aquest  viatge que va fer  amb un Veloslex, ciclomotor d'origen francès amb estructura de bicicleta amb un petit motor auxiliar. Va iniciar el recorregut a Reinosa (Santander) i el va finalitzar a  la desembocadura de l’Ebre, al Mediterrani. Espinàs descriu  el seu recorregut entre Mequinensa i el  Delta (1).

El 23 d'abril de 1976  començà la seva col·laboració  diària al  diari Avui, col·laboració que dura  fins l'any 1999. El 1995 guanya el Premi Nacional de Periodisme  que atorga  la Generalitat de Catalunya

El 1988 en un dels seus primers viatges a peu torna a les Terres de l'Ebre i fa  camí per la Terra Alta de la qual  diu: “és ben poc coneguda pel catalans que no han fet la guerra”  un recorregut que  dóna a conèixer en  el  llibre A peu per la Terra Alta  del qual  ja s'han publicat 13 edicions  i venut  més de 20.000 exemplars venuts.

El recorregut, l'inicia a Gandesa, on torna després de passar una setmana visitant  Vilalba dels Arcs, la  Fatarella, la  Pobla de Massaluca, Batea, Caseres, Horta de Sant Joan, Pinell de Brai i Corbera,  i deixa   pendents Bot i Arnes per manca de temps, tot i que posteriorment va visitar-los.

El  relat de la seva ruta per carreteres i senders de les  terres més seques de les comarques ebrenques  convida  els lectors a posar in a la seva agenda un recorregut que moltes persones ja han  fet. Espinàs parla amb els natius de cada població per on  passa i s'interessa per la vida del poble amb la simple acció d'asseure's  a la taula d'un cafè,a  la plaça del poble, per fer   com ell diu  “el tafaner”  i amb una orella que dia a dia “està més entrenada” per escoltar i participar, tant com pot, en  les converses dels veïns.

El resum dels viatges a peu està molt clar per a  Espinas: “m'he aproximat a una realitat actual, a una gent, a uns pobles i a uns paisatges... per recollir una mica el batec de la gent i la vida de la Terra Alta.”

GUARDONS

Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, Premi Sant Jordi, Premi Joanot Martorell i Premi Víctor Català, va ser  cofundador  juntament amb Miquel Porter i Moix i  Remei Margarit dels  Setze Jutges (grup  de cantants en llengua catalana) el 1961,  va exercir d'advocar fins al  1955. L’any  1983 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, Premi Lletra d'Or,  Premi Ofici de Periodista, Premi Memorial Francesc Macià i Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya. 

LA SEVA OBRA

Prosa no de ficció (Viatges)

Viatge al Pirineu de Lleida. Barcelona: Selecta, 1957; Barcelona: La Campana, 2000.

Viatge al Priorat. Barcelona: Selecta, 1962; Barcelona: La Campana, 2000.

Viatge a la Segarra. Barcelona: Dopesa, 1972; Barcelona: La Campana, 2000.
Seguint tot l'Ebre amb un primitiu Velosolex (1961): La Campana (2003).

A peu per la Terra Alta. Barcelona: La Campana, 1989.

A peu per la Llitera. Barcelona: La Campana, 1990.

A peu per l'Alt Maestrat. Barcelona: La Campana, 1991.

A peu pels camins de cendra. Barcelona: La Campana, 1994.

A peu per l'Alcalatén. Barcelona: La Campana, 1996.

A peu pel Matarranya. Barcelona: La Campana, 1996.

A peu pel Comtat i la Marina. Barcelona: La Campana, 1998.

A peu per Castella. Barcelona: La Campana, 1999.

A peu pel País Basc. Barcelona: La Campana, 2000.

A peu per Extremadura. Barcelona: La Campana, 2001.

A peu per Mallorca sense veure el mar. Barcelona: La Campana, 2005.

A peu per Aragó. El Somontano. Barcelona: La Campana, 2006.

A peu per l´Alt Camp. Barcelona: La Campana, 2007.

A peu per Múrcia. Barcelona: La Campana, 2009

Narrativa breu

Vestir-se per morir. Barcelona: Albertí, 1958.

Variétés. Barcelona: Selecta, 1959.

Els joves i els altres. Barcelona: Albertí, 1960.

Els germans petits de tothom. Barcelona: La Galera, 1968.

Guia de ciutadans anònims (amb dibuixos de Cesc). Barcelona: La Campana, 1993.

Un racó de paraigua. Barcelona: La Campana, 1997.

Novel·la

Com ganivets o flames. Barcelona: Selecta, 1954.
Dotze bumerangs. Barcelona: Albertí, 1954.
El gandul. Barcelona: Selecta, 1955.
Tots som iguals. Barcelona: Aymà, 1956.
La trampa. Barcelona: Albertí, 1956.
L´home de la guitarra. Barcelona: Albertí, 1957.
Combat de nit. Barcelona: Aymà, 1959.
L´últim replà. Barcelona: Club Editor, 1962.
La collita del diable. Barcelona: Alfaguara, 1968.
Vermell i passa. Barcelona: La Campana, 1992.

Prosa no de ficció

Petit observatori. Barcelona: Pòrtic, 1971.

La gent tal com és. Barcelona: Selecta, 1971.

Visions de Cadaqués. Barcelona: Grup 33, 1978.

Els nostres objectes de cada dia. Barcelona: Ed. 62, 1981.

El teu nom és Olga. Barcelona: La Campana, 1986.

Inventari de jubilacions. Barcelona: La Campana, 1992.

L'ecologisme és un egoisme. Barcelona: La Campana, 1993.

Entre els lectors i jo. Barcelona: La Campana, 2012.

Prosa no de ficció (Periodisme literari)

A la vora de l'Avui (6 vol.). Barcelona: La Llar del Llibre, 1977-1987.

Una vida articulada. Barcelona: Edicions La Campana, 2013.

Prosa no de ficció (Memòrias)

El nen de la plaça Ballot. Barcelona: La Campana, 1988.

Relacions Particulars. Barcelona: La Campana, 2007.

El meu ofici. Barcelona. La Campana, 2008.

Prosa no de ficció (Retrats literaris i entrevistes)

Josep M. Segarra. Barcelona: Alcides, 1962.

Identitats (3 vol.). Barcelona: La Campana, 1985-1988.

Lluis Llach. Història de les seves cançons explicada a Josep Maria Espinàs: La Campana, 1986.

Altres obres

Carrers de Barcelona. Barcelona: Selecta, 1961.

Barcelona, blanc i negre (con Xavier Miserachs). Barcelona: Aymà, 1964.

Això també és Barcelona. Barcelona: Lumen, 1965.

Els germans petits de tothom. Barcelona: La Galera, 1988.

Viatge pels grans magatzems. Barcelona: La Campana, 1993.

Les 26 cançons infantils. Barcelona: La Campana, 2010. Junt a Francesc Burrull con pròleg de Lluís Llach. Inclou gravació en CD con las 26 cançons infantils editades en quatre discos de 1967 a 1970.

Teatre

És perillós fer-se esperar. Barcelona: Nereida, 1959.

Obra escrita en castella

Guía del Pirineo de Lérida, 1958 [Prosa no de ficció: viatges].

Guía de Tarragona, Barcelona: Ed. Noguer, 1964 [Prosa no de ficció: viatges].

Pi de la Serra. Oviedo: Ed. Júcar, 1974 [Prosa no de ficció].

DISCOGRÀFICA

Espinàs canta Brassens (Josep Maria Espinàs) [1962]

Cançons tradicionals catalanes (Josep Maria Espinàs) [1962]

Espinàs canta les seves cançons (Josep Maria Espinàs) [1963]

Nadal a casa (Josep Maria Espinàs - Maria Cinta) [1963]

Tu no estàs sol (Josep Maria Espinàs) [1963]

Josep Maria Espinàs i orquestra (Josep Maria Espinàs) [1964]

Els planificadors (Josep Maria Espinàs) [1965]

Els noctàmbuls (Josep Maria Espinàs) [1966]

Som així (1968)

Cançons amb endevinalla (1968)

Les cançons de les joguines (1968)

La cançó de les besties (1968)

Cançons per encarrilar criatures (1968)

Les 26 cançons infantils (2010)

(*) Ciclomotor francès Velosolex