"KILDO" CARRETÉ


HERMENEGILD CARRETÉ BISBAL, “KILDO”
Forjador de la història  esportiva de Catalunya i ambaixador dels Ports i la Terra Alta

Per Manuel Cabanillas

Hermenegild Carreté en "Kildo"

La meva amistat amb en Kildo,  es va mantenir,  un cop va “acampar” a Arnes, via correu postal, fins al  seu traspàs i és  ell qui em va empeltar de les comarques del sud de Catalunya i especialment dels Ports dels quals  deia: els estimo com un ésser viu 

En Kildo ha estat important en  la difusió entre els excursionistes no tan sols del Ports sinó de les Terres de l'Ebre. Joan Antonio, president del Centre d’Estudis Terra Alta (CETA)  és qui  ha  definit millor la  importància d'en Kildo per les terres ebrenques, ras i curt: importància màxima.”

El màxim mandatari del CETA  afegeix  a la seva sentència:  “En Kildo és  un referent  de l'excursionisme català i un dels millors coneixedors i divulgador dels Ports, amb una important obra fotogràfica.”

La meva relació amb en Kildo va donar els primers passos quan el vaig entrevistar per a les pàgines del Mundo Deportivo a  la dècada dels vuitanta  i es va allargar pràcticament fins al  seu traspàs.

La seva dèria pels  Ports i la Terra Alta va anar poc a poc fent-me guanyar interès, un interès  que ell s'encarregava d’encendre enviant-me els seus apunts , informació i ressenyes amb l'objectiu que   fes difusió  d'una territori del qual   deia  que n’estava empeltat.

La seva infantesa no va ser fàcil, nascut al Guinardó els seus records més punyents van ser  a conseqüència de la Guerra Civil espanyola:  va ser dur, tenia 10 anys i vaig passar molta por i gana.”

Hermenegild Carreté Bisbal,  “Kildo”  (Barcelona, 27 d'abril de 1926 - Arnes, 2014), tècnic a la Facultat d’Informàtica de Barcelona, era per damunt  de tot excursionista i fotògraf. Al llarg de la seva vida va ser soci de l'Agrupació Excursionista Icària (1943 – 1956) on va presidir la secció de muntanya i des del 1957,   i del Centre Excursionista de Catalunya-Club Alpí  Català (CEC-CAC) on va presidir el Centre Acadèmic d'Escalada (CADE)  entre 1962 i 1967, entitat des de la qual  va organitzar mensualment una sortida als Ports.

La seva primera visita al Ports es va produir l'any 1956 i l'aparellament al 1962 amb una arnerola, na Teresa Busquets (1928-2001). Aquest fet  li va portar  una vinculació progressiva amb la Terra Alta, fins a  convertir-se en un apassionat coneixedor del Ports  i la comarca, des del  seu campament base a Arnes.
En aquella època,  la presència d'excursionistes per les muntanyes de les Terres de l'Ebre es  limitava als provinents de les comarques de Tarragona, la resta sempre que pensàvem   en muntanya la nostra mirada era cap al nord. Unes  sortides que, alhora, facilitaven -ven  les comunicacions. En canvi,   cap al  sud, arribar-hi era quasi  una odissea.

En Kildo no es va tancar amb els seus coneixements sobre el territori i els  va donar a conèixer per mitjà  de conferències, projeccions, exposicions i molts escrits a la revista Muntanya del CEC-CAC i el Butlletí del Centre d'Estudis de la Terra Alta (CETA)  del qual  va ser director.

La seva presència a Arnes i les muntanyes dels Ports era habitual fins que un cop jubilat s’hi  va establir definitivament i es va comprometre plenament   a l'estudi i a la difusió de la comarca ebrenca exercint  d'ambaixador, sense cartera,  d’un terreny poc conegut, també va fer  centenars de conferències.

Va ser pioner en la lluita pels Ports encapçalant  la petició perquè declaressin la zona   Parc Natural cosa que va ser realitat   l'any 2001 mitjançant el Decret 160/2001, de 12 de juny, al mateix temps que  s’aconseguia la reserva natural parcial de les Fagedes dels Ports.
Esportivament en Kildo va ser un dels pioners de l'escalada a Catalunya.

Pare   del grup anomenat  Els bèlits , feien  activitats  a Montserrat, el Pirineu, els Alps, els Andes, l'Atlas  i naturalment, als  Ports.
Juntament amb    Francesc Beato (1950-2010),  des del  CEC-CAC va divulgar  l'excursionisme mitjançant els cicles   d'excursions als racons menys coneguts de la geografia del Principat.

Quan vaig decidir fer aquest treball sobre les Terres de l'Ebre em va venir  al cap una visita en  un lloc emblemàtic de la Terra Alta, la Cova del Moro al terme municipal d'Arnes i que  Kildo va visitar dues vegades  i on va escalar  la paret  vertical, de 70 metres,   única forma d'accedir-hi.

Escalada i , llegenda del moro i la cristiana que s'explica, amb tot tipus de detalls, al Butlletí núm. 17  del Centre d'Estudis Terra Alta amb  fotografies i plànols   de la situació i de la cova. Una   exploració  va confirmar que, tot i el difícil accés, com a mínim un bandoler moro o algú altre va habitar-la. 

Una càmera fotogràfica va acompanyar sempre en  Kildo per camins, senders i muntanyes. Cal dir que ha   deixat un llegat molt important de les seves instantànies.  Una selecció dels seus treballs van ser protagonistes a la inauguració del  Museu de l'Ebre, a Tortosa.

Entre les medalles i el reconeixement que va rebre, cal ressaltar la medalla de Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya,  la medalla d'argent, les  Columnes del Centre (CEC-CAC) o la  medalla d'argent de la Federación Española de Montañismo (FEM).


El fotògraf i escriptor Ernest Costa i Saboya va dir de  Kildoes va guanyar l'apel·latiu d'ambaixador de les muntanyes dels Ports  títol que per mèrits propis es pot ampliar a la Terra Alta. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada