BELTRAN, JOAN B.

JOAN BAUTISTA BELTRAN REVERTER

Escriptor i fotògraf, canareu i montsianenc

“Només podràs parlar amb encert i a gust d'allò que estimes”

Per Manuel Cabanillas

Joan B. Beltran Reverter va néixer  a Alcanar (Montsià) el 9 de març de 1956. Investigador i escriptor estudiós d'història local te molt clara la seva màxima “Només podràs parlar amb encert i a gust d'allò que estimes” i una de les coses que més estima es la serra de Montsià de la que a trepitjat tots els seus cims, un enamorament que comparteix, com bon canareu, per al seu poble i que s'encarrega de difondrà a través del seus llibres

A les pàgines de “Els encanteris de la serra de Montsià” l'escriptor  fa brollar el  seu compromís amb la serra,  fem una fotografia nítida i completa del que es i significa  per la comarca, en tots els seus aspectes, posam molta incidència en el que fa referencia a importància de la  població humana   bàsica per la supervivència dels monsianencs.

Als cuidats capítols de la publicació explica la primera vegada que va pujar a la Mola cima i a la Torreta, va ser amb el seu amic Joan Francesc Fibla “Xifli” i amb dedicatòria: “A mon pare Batiste Beltran Forcadell i als qui com ell varen domesticar raconades de la Serra de Montsià per poder viure-hi en perfecta harmonia amb l'entorn mas immediat. A tots aquells que estimam la serra de Montsia".

Les paraules de l'escriptor i poeta Trinitari Fabregat qualificam el Montsià com "els jardins ignorats" son per en Joan Baptista totalment vigents ja que "A part de la Bellesa i encant dels diferents paratges i raconades, la serra ha estat des de temps immemorials font de vida de molta gent, de dels ibers fins als nostres dies, En ella hi trobo les arrels dels meus avantpassats, del meu pare, dels meus avis. Homes que treballant de sol a sol varen saber domesticar espais erms en productives feixes i bancades d'oliveres, garrofers, ametllers, vinya..."

Fruït del seu coneixement de la Serra es coautor del 1er mapa del Montsi+a que assegura "Tot i els col·laboradors i coneixedors del terreny va suposar molta feina pro no va representar molt de problema".

El seu millor record està lligat a la Torreta del Montsià (763,1 m.): “El dia començava a nàixer, el sol feia poc que s’havia llevat i, tímidament, aguaitava el cap per l’horitzó. Un roig matiner sorgia per damunt els febles núvols que la fosca nit havia portat, i alhora, una intensa llum enlluernava les calmoses aigües de la badia dels Alfacs, només solcades per les petites barques dels mariners que navegaren mar endins en l’inici d’una jornada de treball. Els arbres i el coscoll, amb el margalló, el romer i l’argelaga, es mostraven ufanosos i esventaven aromes intensos. Assegut a la vora de la font de Molacima vaig poder contemplar aquella sortida de sol, la vaig mirar i contemplar quietament. Els meus ulls s’apressaren a retenir tota la bellesa que la natura m’estava regalant. Des d’aquell enyorat dia no he deixat de pujar a la serra”.

L'altre vesant de la moneda es el pitjor record el va viure el 8 de desembre de 2016:  “Vaig partir un accident tot pujant sol al pic de l’Espina (1.180,6 m.), terme municipal de Paüls, amb rescat i trasllat amb ambulància fins a l’hospital de Tortosa”.

L'accident, que l'ha tingut un temps inactiu  l'ha fet reflexionar sobre les seves sortides en solitari  que justifica com un retrobament a un mateix:  “Al fer-ho tot sol te trobes en companyia de tu mateix, tranquil·lament, pausadament, gaudint i xalant amb l’entorn… “

Com ebrenc pateix l'oblit de la seva terra: “Les Terres de l’Ebre han estat les grans oblidades dels centres de poder i decisió. La gent d’aquestes terres ha estat sempre lluitadora i ha sabut viure i treballar amb total dignitat. Encara a dia d’avui existeixen greus mancances al territori, tant sanitàries com d'infraestructures -ferroviàries i per carretera” i demana .a les administracions: “Més compromís i implicació en la consecució de millores per al benestar dels habitants del sud del Principat”

En Joan no vol deixar de fer una falca per atraure visitants tan excursionistes com amats d'una natura pura “La serra de Montsià és una perfecta talaia des d'on poder gaudir d'esplèndides panoràmiques de les terres i pobles que l'envoltam. A Alcanar el visitant hi trobarà tot un jardí vora mar ple de llum, color, olor de la tarongina quan el taronger és en floreig, platges verges de sorra i còdol, un ric patrimoni cultural i històric-poblats ibers, l'ermita del Remei, nucli antic.. i de la bondat de la cuina marinera de les Cases”.

Llibres publicats: Alcanar. Imatges i records (1995), Alcanar, segle XX. Cent anys d’imatges (1999), Josep Matamoros Sancho. Canonge, periodista, escriptor i poeta (Alcanar, 1866-1937) (2001), L’atac carlista a Alcanar (18 d’octubre de 1835) (2005), Catálogo de matasellos y marcas de la presencia española en el Ártico y Antártico (2015), El paper moneda a la comarca del Montsià durant la Guerra Civil (1936-1939) (2016). Coautor del primer mapa de la serra de Montsià.